Vocabulari

Espècies No-Indígenes

La Mediterrània acull espècies procedents d’altres regions, anomenades Espècies No-Indígenes (ENI). Aquests animals, vegetals, fongs o microorganismes s’observen a causa de canvis en la seva àrea de distribució natural, per causes naturals o humanes.

Espècie invasora

Si una Espècie No-Indigène prolifera de manera incontrolada, pertorba els ecosistemes locals o causa dany ecològic, econòmic o sanitari, aleshores es classifica com a espècie invasora (o espècie exòtica envasora).

Espècie autòctona

Espècie que evoluciona dins de les zones de la seva àrea natural de distribució passada o present i de la seva àrea de dispersió potencial.

Espècie endèmica

Espècie autòctona que, al llarg del temps, ha evolucionat fins a convertir-se en una nova espècie que només existeix en una àrea geogràfica ben definida.

Espècies No-Indígenes

Espècie introduïda fora de la seva àrea natural de distribució per acció humana o de manera natural

Espècie invasora

Espècie No-Indigène que s’estableix de manera durable, es reprodueix i es propaga fins al punt d’amenaçar els ecosistemes, les espècies autòctones o les activitats humanes.

Les vies d’introducció a la Mediterrània

Transport marítim

Aigües de lastre, caixons de preses d’aigua de mar, bioincrustacions (organismes fixats als cascs)

01

Corredors marins i vies navegables

Migració Lessepsiana a través del canal de Suez, corredor artificial que connecta la mar Roja amb la Mediterrània

02

Aqüicultura

Escapament d’espècies criades no-indígenes, introducció d’organismes associats o difusió de malalties

03

Navegació d’esbarjo

Transport passiu d’espècies a través dels cascs, equips o aigües residuals

04

Com poden establir-se aquestes espècies a la Mediterrània?

Perquè una Espècie No-Indigène s’estableixi de manera duradora en un nou entorn com la Mediterrània, han de complir-se diversos criteris ecològics i biològics. Segons els estudis, tres factors clau afavoreixen el seu establiment:

Absència o escassetat de depredadors naturals

En absència de reguladors (depredadors, paràsits o competidors), l’espècie pot proliferar sense control.

Disponibilitat de recursos alimentaris

Una font d’aliment abundant i accessible permet a l’espècie mantenir-se i reproduir-se.

Capacitat d’adaptació a les condicions locals

Les espècies capaços de tolerar variacions de temperatura, salinitat o altres paràmetres abiòtics tenen més probabilitats d’establir-se.

El canvi climàtic juga aquí un paper clau: l’augment de les temperatures a la Mediterrània fa que el medi sigui més acollidor per a espècies tropicals o subtropicals, com Fistularia commersonii o Siganus rivulatus.

Arcuatula senhousia
MINKA © xavi salvador costa CC BY-NC

Per aprofundir…

ENI
Noves observacions

Callinectes sapidus

ENI
Sota vigilància